Alguns apunts de la lectura:
- L’existència i el caràcter dels mecanismes lingüístics innats.
- La relació entre desenvolupament del llenguatge i desenvolupament cognitiu
- La importància en el procés d’adquisició del llenguatge de les relacions entre la persona adulta i l’infant.
Per a Piaget el llenguatge no
disposa de cap òrgan especial. És el resultat del desenvolupament de la
intel·ligència (aquest és el mecanisme del qual disposem els humans per
adaptar-nos al medi i aquest coneixement resultant l’organitzem en esquemes
cada cop més complexos).
Constructivistes no
hi estan d’acord però defensen relació entre intel·ligència i llenguatge.
Annette karmiloff-Smith (1994) aportació constructivista interessant: la ment humana
revisa el seu coneixement i busca regularitats. Exemple “nen que diu reia,
ara diu riava”. Invent lingüístic que es un indici que la ment es
pregunta i elabora el propi coneixement.
Construcció
bastimentada
Vigotsky defensava
que el desenvolupament intel·lectual es fruit de processos de socialització.
Intel·ligència i llenguatge tenen origen distint però interactuen de manera
estreta.
Actualment ningú
dubta de la importància del medi social pel desenvolupament lingüístic.
“Que la
dotació genètica s’activi i es desenvolupi al màxim de les seves possibilitats
sembla que estigui determinat per les oportunitats que els infants tenen d’interactuar
amb persones adultes. Des que neix, una nena o un nen necessita oportunitats
àmplies, freqüents i sistemàtiques de posar a prova el seu potencial genètic.
Necessita una guia adulta que l’ajudi a comprendre el que l’envolta, que
l’ajudi a expressar-se, que l’escolti amb interès i paciència, que li ofereixi
activitats interessants en les quals el llenguatge contribueixi substancialment
a organitzar l’acció i a assimilar el que ha viscut.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario