Alguns apunts de la lectura:
La finalitat de
l’adquisició del llenguatge és poder fer un ús eficaç d’aquest en situacions
socials o individuals (NAVALON;1996). Els infants necessiten aprendre fonètica,
sintaxis i lèxic, però també han d’aprendre les regles d’interacció.
Aquest article
s’enfoca en la teoria de Bruner: “l’única forma d’aprendre a utilitzar el
llenguatge és empreant-lo en situacions comunicatives”. Per tant, l’escola ha
de propiciar aquestes situacions.
Concretament, l’article parla del paper dels
educadors i educadores en les interaccions. Hi ha tres modalitats d’ajuda
segons Courney B. Cazden:
Instrucció
directa, ús de models i andamiatge, les quals no són excloents.
La primera
modalitat s’empra normalment en usos més socials i integren a l’infant en la
cultura de l’infant (donar les gràcies, dir adeu, nombrar coses ,etc.). Aquí és
important el context.
La segona modalitat,
ús de models. Oferir un model correcte sense corregir directament ni
interrompre l’activitat.
La tercera
modalitat, funciona per parts. Primer l’adult s’adapta al nen per incorporar-lo
a la conversa i es van introduint ampliacions i ajudes. Finalment, es van
retirant les ajudes paulatinament.
Aquestes situacions
son les que mes contribueixen al desenvolupament del llenguatge comunicatiu.
Per aquesta
importància els autors resumeixen 4 suggerències per portar a terme l’ajuda
dels adults, de Wells.
1. Respectar
interessos i intencions comunicatives dels infants.
2. Escolta activa
3. La conversa es
construeix en base a allò que el nen aporta.
4. Construir els
interaccions amb les competències que ja disposen els nens (el seu nivell) i la
ajuda dels adults (una mica per sobre).
No hay comentarios:
Publicar un comentario