BLOC 1 LECTURA 5 Vila Mendiburu, I. (1999). Jerome Bruner i l'adquisició del llenguatge. Temps d'educació

Alguns apunts de la lectura:

Les dues idees mes conegudes de Bruner: LASS i noció de format.

CHOMKSY:

Allò propi de l’ésser humà es el llenguatge, (el vehicle o l’instrument per comunicar) i no la comunicació en sí.

Al llenguatge el caracteritza la creativitat, seria “la capacitat que te qualsevol persona que pertany a una comunitat lingüística de comprendre i reproduir un nombre infinit d’enunciats a partir del coneixement d0’un nombre finit de regles” (MENDIBURU, 1999, p79).

Això implica estudiar el llenguatge no com a conducta sinó com a coneixement. És una característica pròpia de l’espècie humana. La sintaxi és innata. Disposiitiu d’Adquisicio del llenguatge (LAD en anglès) És un procediment innat que segons Chomsky permet reconèixer en la llengua d’una comunitat allò que ja se sap, i realitzar hipòtesis.

LASS (Language Acquisition System Support). BRUNER també creu que hi ha quelcom innat que predisposa als humans a interactuar comunicativament, com Chomsky, però aquesta naturalesa no és nomes de caire lingüístic.

Biologia del significat, així anomena Bruner a la seva proposta.

Bruner afirma que el llenguatge s’adquireix emprant-lo, no només estar exposat a ell, tal com afirmaven els empiristes. L’infant aprèn no solament el què, sinó, on com , qui i en quines circumstàncies.

Ell pensava que en la comunicació prelingüística es produeix una substitució funcional, de manera que els bebès reconeixen procediments culturals (i per tant més eficients i econòmics). Exemple: Primer assenyala amb els braços objecte, després amb el dit.

Així doncs, el bebé i l’adult incorporen rutines d’intercanvi socials i es ritualitzen en forma de jocs.

Intersubjectivitat: possibilitat que tenen l’adult i el bebè de “llegir-se” mútuament les intencions.

Bastida: té a veure amb la Zona de desenvolupament proper (Vigotsky) de manera que l’adult permanentment porta el bebè afer coses que sol no podria fer.