BLOC 1 LECTURA 3 Primera parte del Capítulo 2 del libro coordinado por A. Mendoza (2003): Didáctica de la Lengua y la Literatura. Madrid: Prentice Hal

Alguns apunts de la lectura:

“La comunicación es una actividad compleja, en la que “usar una lengua” o “transmitir información” son sólo aspectos parciales, circunstanciales, ni siquiera elementos centrales del proceso: relacionarse con otras personas incluye no sólo transmitir información, sino negociar el significado de esa información, y a menudo el centro de interés no es la “información” sino el “afecto” o, simplemente, el “contacto”

La comunicació és una acció que existeix en interacció entre participant (emissor i receptors), en un context (situacional i referencial). També inclou els enunciats, el contingut i l’enunciació.

L’autor comenta que es essencialment oral i el principal format, la conversa. Intersubjectivitat és l’espai que s’ha construït, d’alguna manera, entre dos interlocutors habituals.

En la comunicació escrita l’acte entre els interlocutors és en diferit, perquè implica escriure i després llegir. No hi ha context situacional compartit. L’enunciació es redueix només a la transcripció gràfica, en un  acte d’escriure. En l’acte de llegir, seria el suport i l’edició.

A banda de l’acte de parlar i l’acte d’escriure/llegir hi ha altres formats (xat, conversa telefònica, monòlegs teatrals...

Codis lingüístics i culturals

“Cuando hablamos, pues, usamos simultáneamente los distintos códigos no verbales y los distintos códigos paralingüísticos, junto con el código lingüístico: empleamos las palabras, los gestos, la posición corporal, nuestra ubicación espacial con respecto a nuestro interlocutor, el tempo de habla, el ritmo, el tono y el timbre general de nuestra voz, el nivel de intensidad, nuestro “acento”, la entonación expresiva, etc., y todo ello lo hacemos simultáneamente y constituye nuestro discurso oral. Nuestro interlocutor conoce todos los códigos, se da cuenta de todos los mensajes, los interpreta y en tiempo real (a menudo, también, simultáneamente) forma otro discurso oral paralelo al nuestro, igual de complejo. Desconocer alguno de los códigos implicados en el habla, por tanto, puede crear confusión”

Aquest codis son complexos perquè no depenen només de l’àrea geogràfica, també és la comunitat i classe social. També hi ha diferents registres segons sigui familiar, col·loquial o formal.

En general, les varietats son exclusivament orals, en canvi, l’acte escrit té un únic codi, estàndard, formal, arbitrari i unitari.

Competència lingüística

Conjunt d’habilitats que intervenen en l’acte comunicatiu i que hom ha d’haver adquirit per desenvolupar-se en una situació comunicativa concreta.

Inclou: competència gramatical, sociolingüística, discursiva i estratègica. (Canale, 1983)

Altre autors han ampliat aquestes 4 competències, per exemple, Bachman al 1990 presentà el següent esquema:

Per adquirir la competència lingüística cal entrar en un procés d’adquisició natural. Per tant, cal que convertir l’aula en un context comunicatiu significatiu.