L’escola tal i com la coneixem avui en dia es va
establir a mitjans del segle XIX i la seva història està estretament vinculada
al sorgiment de l’Estat Nació i al capitalisme. El capitalisme necessitava
l’escola de masses per tal de tenir un proletariat qualificat per produir. Però
la forma d’ensenyar, afortunadament, ha anat canviant conforme la societat ha
anat avançant.
Els darrers anys ha començat a prendre més
importància la teoria constructivista, des de la qual ens ensenyen actualment
als futurs mestres a exercir. Des d’aquesta teoria, la curiositat de l’infant
és el motor del seu propi aprenentatge. Per tant, és imprescindible
presentar-los-hi propostes i activitats que siguin significatives per ells ,
que estiguin motivats i despertin la seva curiositat innata.
En aquests context escolar la creativitat és molt
important i a les escoles a vegades es fan activitats que es creuen creatives
però no ho són. Per exemple Dabdoub parla de que és molt diferent
fer manualitats dirigides a activitats realment artístiques. Segons la autora
hi ha certes accions que podem fer els educadors i que minven la creativitat de
l’infant. Així allò que NO HEM DE FER si volem mantenir la
creativitat dels infants és el següent:
- Avergonyir amb els errors
- Controlar amb instruccions rígides
- Masses recompenses
- Plantejar expectatives inadequades
- Restringir llibertat
- Supervisar massa
- Ignorar esforços
- Emprar el càstic
- Subratllar
la divisió entre joc i feina
- Fomentar la competència
Aquesta informació és molt interessant perquè
sovint veiem aquestes pràctiques a les escoles, i son aspectes que no haurien
de donar-se en un context d’aprenentatge significatiu.
Wood a “El habla en la enseñanza” explica com es va detectar als Estats
Units que les preguntes que fan els professors a l’aula, que en són moltes,
inhibeixen i intimiden l’alumnat. L’autor parla que sempre s’havia considerat
la conversa i fer-se preguntes com una bona forma de realitzar aprenentatge
però la realitat a les escoles mostrava resultats negatius. Un dels aspectes
importants que han de caracteritzar les accions dels professors és, per
exemple, el temps que es deixa per respondre quan pregunten. Els més petits necessiten
pensar, formular la resposta i traduir-la a paraules i els
professors, segons els estudis, deixaven només un segon per contestar.
Un altre aspecte important en relació a les
preguntes dels professors és si són tancades o obertes. Val la pena fer preguntes
obertes sempre que demanen anàlisi i raonament, per tal que els infants
aprenguin a pensar per ells mateixos.
De totes formes, els estudis realitzats a Estats
Units van concloure que augmentant el temps de resposta quan es feien preguntes
no millorava la situació. Cal doncs, buscar alternatives a les preguntes del
mestre, per exemple: parlar, especular, suggerir, negociar, escoltar....Totes
aquestes accions promouen la implicació activa dels alumnes a la discussió de
la classe.
El teatre i els jocs de representació
El teatre i els jocs de representació han estat
infravalorats a les escoles. Fer activitats teatrals a educació
infantil afavoreix la concepció constructivista de l’aprenentatge ja que a
través del teatre s’aprèn a ser, afer, a conviure i a relacionar-se.
Sovint el teatre ha estat relegat a obres a finals de curs o
representacions en què els infants han de memoritzar un text. Això
té uns costos alts ja que mestres i alumnes acaben estressats preparant el
material, el text, l’escenografia....tot per una sola representació teatral. No
és una activitat que s’hagi de descartar ja que els infants gaudeixen
representant als familiars l’obra, però cal que el teatre es converteixi en una
activitat lúdica que formi part de les activitats habituals de les escoles.
En relació al llenguatge i el teatre, cal dir que
aquest últim és un recurs molt adient per l’aprenentatge del llenguatge
aprenentatge ja que facilita contextos d’ús. Aquesta afirmació es fonamenta en
la teoria dels esquemes (CARDONA, 2002) segons la qual els infants organitzen
les seves experiències del mon en representacions mentals. Així es van formant
la seva visió del món i donen sentit a les noves experiències. Seguint aquesta
teoria, el concepte script seria la representació mental que
d’activitats que es realitzen regularment i faciliten l’aprenentatge del
llenguatge.
Del teatre doncs, aprenen vocabulari, normes d’ús,
donen nou sentit a les experiències, aprenen sobre narració i estructures i
molts altres aspectes relacionats amb la llengua i el llenguatge.
BIBLIOGRAFIA
- Cardona, M. C. (2002). Els jocs de representació, una eïna
per afavorir el desenvolupament del llenguatge. Guix d'infantil,
(10), 22-25.
- Dabdoub, L.
(2009). La creatividad y el
aprendizaje: cómo lograr una enseñanza creativa. Editorial Limusa.
- Parera, M. G. (2016). Teatre i educació: un diàleg
complex. Serra d'Or, (679), 59-63.
- Wood, D. El habla en la enseñanza: Cómo las formas del habla
del profesor afectan a la participación del alumno. Quaderns digitals.
Cooperación educativa 68
REFLEXIÓ
Com a futures mestres hem de saber allò que promou principalment l’aprenentatge
significatius dels infants, està clar. Ens cal també saber com la nostra forma de
parlar i interactuar amb ells pot millorar aquest aprenentatge significatiu. De
tot el que he llegit al Bloc 3 em quedo amb allò que cal evitar com a futura
mestra (avergonyir amb els errors, masses recompenses, restringir la llibertat
etc.) i també amb el fet que no només cal saber com preguntar als infants sinó
altres tècniques que afavoreixin la participació i el debat a classe, com per
exemple, especular i fer hipòtesis. Aquestes accions ens donaran peu a millorar
la comunicació dels infants i a que puguin explicar millor els seus
aprenentatges. Així, compartiran amb els companys i els professors els seus
coneixements i rebran retroalimentació
que complementarà els seus saber previs i realitzaran l’aprenentatge
significatiu.
Pel que fa al teatre i els jocs de representació, m’ha quedat clar que
son un potent recurs d’adquisició del llenguatge i també de les àrees del currículum d’educació
infantil, en especial les àrees de descoberta d’un mateix i dels altres i l’àrea
de comunicació i llenguatges.
