BLOC 4: L’inici del procés d’escriptura i de lectura

En aquest apartat es pretén donar una idea general del procés d’iniciació en l’escriptura i la lectura. A banda d’explicar els dos processos, també es presenta de forma esquemàtica les etapes per les quals passa un infant quan aprèn a llegir i a escriure.

En l’inici del procés de lectura i escriptura partim de la base d’un desenvolupament oral que ha tingut lloc des del naixement dels infants. Quan arriben al segon cicle d’educació infantil ja han començat a aprendre a comunicar-se oralment i ja han tingut contacte, alguns més que d’altres, amb la llengua escrita (per exemple, els contes). A més, els infants veuen lletres arreu en e seu dia a dia (al carrer, es botigues, etc).

Però per aprendre a escriure i a llegir cal un medi organitzat per fer-ho, i una interacció en aquest medi. Com tot, des de la perspectiva constructivista i interactiva, l’Infant ha de mostra interès pel sistema de lectura i escriptura i experimentar amb el sistema a través de propostes.

Com ja s’ha dit en l’anterior entrada del bloc (podem consultar aquí), Wells afirmava que la predisposició de les famílies per la llengua escrita influeix sobremanera en el desenvolupament del llenguatge dels infants. Aquells que han estat en contacte amb la narrativa dels contes estan més familiaritzats i tenen uns coneixements de base. Per tant, l’autor entén que cal convidar a les famílies a participar de la lectura amb els infants. Aquesta constatació té molta incidència en la consciència fonològica de l’infant, la qual cal desenvolupar abans de començar a llegir i escriure. Per això, les activitats adreçades als infants han de ser pensades, primerament, en millorar aquesta consciència fonològica a través de cançons, contes, rimes, jocs d’embarbussaments, etc. Potser no cal que els infants sàpiguen llegir i escriure abans d’acabar el segon cicle d’infantil, ja tindran temps. No obstant, cal enriquir les seves experiències amb un contacte habitual i significatiu de materials de lectura i escriptura, i de la comunicació en general.

LECTURA

Quan es llegeix, el lector construeix activament el significat del text segons els seus coneixements i experiències prèvies. L’objectiu que motiva la lectura, guia la comprensió del missatge final. A més, el lector ha de distingit els diferents tipus de textos i les diverses estructures.

Una cosa important a tenir en compte en el procés de lectura és el concepte coll d’ampolla entre la informació visual i el cervell, quan aquest queda desbordat. Per això una de les habilitats bàsiques de la lectura consisteix a aprofitar al màxim allò que hom sap i dependre el mínim possible de la informació visual. Això es molt important per saber els textos que han se’ls ha d’oferir als infants. Han de ser textos significatius per ells, no un text que serveixi només per practicar la lectura. Així doncs, quan el nen aprèn el codi necessari per llegir, ha de ser en contextos significatius.

A més, un altre aspecte molt important en l’inici de la lectura és aber que els infants aprenen millorar a llegir si les paraules estan en un context o una frase, que no si estan soles.

Què s’ha de saber per llegir?

• -     Coneixements paralingüístics (convencions com la separació de palabres, frases, paràgrafs, títols...)
• -          Coneixements de les relacions grafofòniques (el codi)
• -          Coneixements morfològics, sintàctics i semàntics.
• -          Coneixements textuals

ESCRIPTURA

El text escrit té unes propietats específiques que van més enllà de la correspondència entre sons i grafies, segons Bigas i Correig. Tolchisky (1993) determina que hi ha dos tipus de propietats, formals i instrumentals, les quals l’infant que aprèn a escriure haurà d’aprendre.

Per escriure un text cal un problema retòric, que la situació en què es produeix l’escrit i en aquesta situació cal pensar en el tema, l’audiència i els propòsits.

FASES D’APRENENTATGE DE LA LECTURA

0-      Fase prèvia: No es distingeix el dibuix de la lletra

1-      Fase logogràfica: Distingeix lletres de dibuix, fa veure que llegeix i reconeix logotips i marques (en altres contextos no).

En aquesta etapa el text s’interpreta en funció de la imatge

S’aprèn que per llegir coses diferents fan falta paraules diferents

Relacionen les paraules llargues amb objectes grossos i a l’inrevés

Si el text i la imatge no coincideixen en quantitat es poden donar els següents casos:

Reconeix lletres en paraules

Reconeix globalment els nomes de la classe i rètols freqüents

2-      Fase alfabètica: etapa centrada en la decodificació. Aprenen a donar sentit als sons de les lletres ordenades. L’infant comença a tenir autonomia

3-      Fase ortogràfica: la lectura torna a ser un reconeixement global de les configuracions escrites.

FASES D’APRENENTATGE DE L’ESCRIPTURA

1-      Presil·làbiques no diferenciades

a.       Reprodueix gestos de l’escriptura i algunes característiques formals

b.       Imita de l’adult: absència d’elements figuratius, linealitat, separabilitat, sobre dimensió de dalt a baix

c.       No hi ha control de quantitat

d.       Escriptures fixes

2-      Presil·labiques diferenciades

a.       Escriu de manera conscient utilitzant grafies convencionals.

b.      No hi ha correspondència so-grafia.

c.       Utilitza una quantitat fixa de lletres en un ordre variable.

d.      Dóna significat a allò que escriu

e.       En aquesta etapa es dona la hipòtesis de varietat externa i l’Infant pensa que dues coses diferents també s’han d’escriure diferent

f.        Es dona també la hipòtesis de varietat interna segons la qual la paraula ha de tenir lletres diferents i s’han de variar l’ordre de les lletres

g.       Es dona la hipòtesi de quantitat, segons la qual cal un mínim de lletres i cada paraula te un màxim de lletres.

h.      També te lloc la hipòtesi referencial segons la qual si escriu coses petites necessitarà poques lletres i a l’inrevés.

3-      Sil·làbiques

a.       Escriu una lletra per cada síl·laba.

b.      Per a cada síl·laba escriu la vocal o la consonant

c.       Entra en conflicte amb les hipòtesis de l’etapa anterior

4-      Sil·labicoalfabètiques

a.       Cada síl·laba es pot escriure amb la vocal i la consonant.

b.      Comencen a analitzar fonemes (anàlisi acústica)

c.        Intenten trobar una lletra (grafema) per a cada un.

d.       S’adona que a cada cop de veu li correspon més d’una lletra.

5-      Alfabètiques

a.       Escriu totes les lletres de la paraula

 Nous reptes: la separació de paraules, majúscules, cal·ligrafia...

6-      Ortogràfiques: construcció de textos

Fins aquí la petita introducció a la iniciació del procés de llegir i escriure. Cal dir que es un procés que comença des de ben petits, tot treballant la consciència fonològica. Un bon coneixement de la llengua oral facilitarà també aquests processos de comprensió i producció i per tant, s’han de donar els espais d’interacció necessaris per tal de practicar la llengua oral. No obstant, com ja s’ha dit en múltiples ocasions, a les escoles s’ha de treballar per oferir propostes significatives per als infants, que siguin del seu interès i vegin el seu ús real. En el cas de llegir i escriure, han de veure escrits i han de produir escrits des de ben petits, encara que no coneguin els codis.

Bibliografia

Bigas, M., & Correig, M. (Eds.). (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Síntesis.

Fons, M. (2000). Aprender a leer ya escribir. VV. AA., Didáctica de la lengua en Educación Infantil. Madrid: Síntesis.

Apunts de classe