La gestió de la comunicació i la conversa en el context escolar
La participació en
la conversa és una activitat complexa i necessària pel dia a dia de les
persones. Per això, l'autor ens descriu
en aquest capítol els factors que la caracteritzen i les ajudes que es donen a
l'alumne en el context escolar per ajudar-lo a desenvolupar les competències en
aquest ús de la llengua oral.
Sánchez parla dels 3 elements fonamentals de la conversa: contingut, organització dels participants per parlar, i el context. En
aquest capítol parla dels dos primers.
Primer de tot, Sánchez
desenvolupa el concepte de Competència comunicativa per entendre millor les
ajudes que els docents podem oferir als alumnes a l'hora d'adquirir-la.
Hymes(1971) "entén
la competència comunicativa com aquell
coneixement (de vegades implícit) que permet saber quan cal parlar i quan
no, sobre què, amb qui, a on i de quina manera". (Sánchez, p108). S’adquireix en interacció social i lingüística
i amb les ajudes del context familiar i escolar. "En la relació quotidiana,
amb els pares a casa i amb els mestres a l'escola, l’aprenent troba un bon
nombre d'ocasions en què se li ofereixen suggeriments, elements d'anàlisi,
fórmules alternatives a la seva manera d'expressar-se."( Sánchez, p109)
Hymes hi
distingeix 4 components: gramatical, sociolingüístic, discursiu i estratègic.
Seguint amb les
ajudes que ofereixen els contextos familiars i escolars, a continuació
s'esmenten exemples:
- Adequació a la situació comunicativa general
- Aspectes de pronúncia
- Utilització de fórmules socials
- Respecte a la conveniència del tema
- Aspectes de reflexió metapragmàtica (per exemple, ”molt bona resposta”)
- Aspectes de planificació i preparació
Veiem com la
influència educativa d'aquestes instruccions rau en el seu ús adequat i
ajustat, (en la pràctica) i no en la seva repetició mecànica.
A vegades, aquestes
instruccions son cortesia verbal, un
concepte que engloba formes elaborades al llarg del temps, acceptades en el
grup (Haverkate, 1994).
En la conversa informal hi ha normes de
regulació també (es distribueixen intervencions, solucionen conflictes) i es
posen en joc funcions lúdiques.
La conversa en el context escolar es
dirigida i hi ha una relació asimèt rica alumne-mestre. el mestre ha de
regular-la procurant que no es monopolitzi la conversa, reconduir el tema,
solucionar solapaments, fer que es respecti el torn de paraula etc.
En aquest context
cal pactar el contingut (i donar temps a preparar-lo si s'escau), la gestió de
la conversa (com demanaran el torn de paraula)i decidir com es portarà a terme
(en grup petit, a l'aula, fora, durarà 20 minuts etc).
A partir d’aquí, el
capítol es centra sobretot en estratègies de gestió de conversa.
1) Equilibri i densitat de torns
En una conversa
equilibrada cada participant consumeix un nombre equivalent de torns i aquests
són de durada similar. A banda de l'equilibri
dels torns també cal tenir en compte la
densitat de torns. El docent haurà de regular però no ha d'ocupar massa
torns ni parlar molt per no restar possibilitats als infants.
2) Fluïdesa
Els torns flueixen
quan hi ha alternança, es fan preguntes, es responen, es canvia de tema o
aprofundeixen. S'alternen paraules, silencis, gestos somriures...
3)Iniciativa de torn
Porta la iniciativa
de torn qui motiva el seu interlocutor perquè intervingui. L'estratègia que pot
emprar el docent és fer pausa per donar oportunitats.
4)Manteniment de tema
Quan es domina poc
la conversa cada torn es un tema diferent. L’estratègia del docent passa per
intentar allargar un tema donant corda als infants.
5)Tancament
Valorar quan
fer-lo, per exemple si hi ha intervencions repetitives. En el context d'aula es
pot fer una valoració de l'activitat i parlar dels objectius de la propera
6)Regulació
L'autoregulació de
l'infant és un objectiu a seguir. Cal conservar l'equilibri entre la regulació
dels aspectes formals i els aspectes de contingut i fluïdesa. Així el docent
s'ha de fixar uns objectius i tenir més presents aquells aspectes relacionats
amb els objectius, deixant per un altre moment transgressions d'altres tipus
que potser es troben lluny de la ZDP i que no alteren significativament la
conversa,
7)Solució de conflictes
El docent ha de
regular-lo i evitar burles o comentaris negatius de les aportacions de tots els
companys.
8)La pregunta en la gestió de la conversa
La pregunta pot servir per iniciar. A vegades és
per cortesia. Hi ha preguntes obertes i tancades. Les intervencions basades en les tancades reforça l’estil asimètric de
la intervenció en què el mestre té el rol d’iniciador dels intercanvis.
Estratègies per facilitar resposta de l’alumne:
A
vegades si ens trobem sense resposta amb una pregunta oberta els mestres opten
per fer una tancada i si tampoc hi ha resposta, acaben amb una pregunta de si o
no. També pot introduir una resposta absurda.
Aquestes preguntes són en realitat falses (Bruner
1983) perquè el mestre ja sap les respostes. Cal estimular les preguntes entre
els infants ja que així augmenta, a més, la seva atenció i participació.
Pel que fa als alumnes amb retard en
adquisició del llenguatge cal saber que necessiten mes temps. Per això l’autor
especifica unes estratègies per aquests alumnes:
Així doncs l’autor
conclou que les millores en gestió també milloren el llenguatge i la comunicació
ja que donen seguretat a l’alumne
REFLEXIÓ
M'ha semblat molt
important tenir en compte el tema en la conversa. El perill de que es
converteixi en una successió de monòlegs si el tema es repetitiu i monòton.
Sempre ca tenir en compte els interessos dels infants i potser cal parlar dels
dibuixos que miren per youtube (per exemple, Patrulla canina o Pepa Pig) en
comptes de parlar d’algun tema que no els sigui motivador. El més important és
practicar el llenguatge, les estructures de la conversa, les normes socials en
una conversa etc. Cal prestar atenció als alumnes amb retard en l’adquisició del
llenguatge per integrar-los i que participin, fent preguntes obertes i regulant
tota la conversa.
A mode de conclusió
dir que la conversa és més que un recurs molt important en l’adquisició del
llenguatge, ha de treballar-se en la practica de forma sistemàtica, seguint els
interessos dels infants, per tal de que vagin tenint autonomia i seguretat en les
habilitats corresponents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario