Com a mestres, des del punt de vista del constructivisme i de l'enfocament
interaccionista, allò que hem de fer és ajustar-nos a les necessitats del
nostre aprenent.
Quan els mestres ensenyem llengua als nostres infants, en realitat hem de
ser conscients que aquests ja tenen assolits uns aprenentatges des de casa, i
del seu propi context. Per tant, des del punt de vista del constructivisme i de
l'enfocament interaccionista, les ajudes que els mestres oferim als aprenents
han de ser ajustades a les seves necessitats.
Llenguatge i escola
Sánchez adopta un enfocament funcional i sociohistòric per parlar d'adquisició del llenguatge en què
quatre aspectes tenen una influència decisiva:
1. Influència de l'entorn
2. Paper de la interacció
social
3. Funció mediadora de
l'adult
4. Exercici de les funcions
del llenguatge en el context natural.
El llenguatge és una activitat que l’ésser humà aprèn a fer ,i
per tant és dinàmic, està viu. Una altra de les
característiques del llenguatge és que la seva adquisició és evolutiva i gradual.
Però allò més important del llenguatge és que té com a funció primera la comunicació.
Processos de mediació i
aprenentatge
Vigotsky parla del paper de mediador de l'adult quan atribueix significat a
determinats gestos i accions. Com ja sabem, també va formular el concepte de ZDP, el qual és l'espai
social i interpersonal en què té lloc l'ajuda organitzada entre l'aprenent i
l'expert.
Per un altre autor, Kaye (1986), les a ajudes al desenvolupament
estan organitzades com a marcs
d'interacció, els quals són "unitats recurrents d'activitat
organitzada que creen els pares i permeten que els nens avancin". MARCS: de protecció, criança, instrumental,
de feedback, de modelat, de discursi memoria.
Una altra aportació interessant la fa Vila (1989) és que quan l'infant reconeix una
forma fonèticament estable, l'adult l’obliga a usar-la quan es troben davant
del dibuic o objecte.
També cal parlar del concepte metafòric d'andamiatge de Bruner (1975) per
parlar de l'ajudes que es retiren quan els coneixements son sòlids. Un altre
concepte important de l'autor és el de formats,
que son interaccions rutinitzades i repetides "en les quals adult i nen fan
coses entre si i respecte a l'altre" (p 27). Així es crea un format
predictiu d'interacció.
Gràcies a aquests formats o marcs l'infant reacciona, s'adapta i comença a prendre
iniciativa i control de la situació. Aquests processos condueixen a la interacció,
i això comporta implicació entre els subjectes. En el cas d'aprenent i
ensenyant, la interacció es asimètrica i amb diferents graus.
El desenvolupament
comunicatiu i lingüístic en el context escolar
Amb el treball dels continguts curriculars d'una unitat de programació de
qualsevol àrea de coneixements s'aprofundeixen els aspectes lèxics i semàntics
del llenguatge.
"L'escola constitueix un entorn privilegiat per al desenvolupament del
llenguatge en oferir una complexa xarxa de situacions formals i informals
d'exercitar les seves funcions, analitzar-les i optimitzar-les" p33
En quant a l'ajustament del llenguatge, els mestres es comuniquen de forma
diferent amb els alumnes depenent de l'edat i el nivell d'aquests. Conforme els
alumnes creixen els mestres s'adapten. L'autor Cross (1977) va descriure aquest ajustament com fine tunning.
En aquest apartat també es parlen de les preguntes que es fan en el context
escolar i s'afirma que son els mestres qui fan mes preguntes i trien les
converses (French
i McLure 1981) i Wells (1985).
Tant la formalitat com la informalitat també s'aprecien a
l'escola i dona l'oportunitat a l'infant d’aprendre diferents usos de la
llengua.
Cal també parlar de la influencia dels iguals en l'aprenentatge. Sempre hi
ha habilitats diferents que poden promoure el desenvolupament. Quan parlem de
ZDP, amb el mestre es creen noves zones però amb els iguals es consoliden. Per
això es molt important el valor educatiu dels rols d'equip.
Finalment, les estratègies d'ajuda es distingeixen entre les que tenen com a
finalitat potenciar la comunicació i les d'intervenció lingüística. La
intervenció lingüística va dirigida als aspectes més específic s de l’expressió
oral i s'hi distingeixen tres aspectes:
- adaptacions formals del
llenguatge (de l'adult a l’infant)
- estratègies de gestió de la comunicació i la
conversa
- estratègies educatives d’interacció
verbal (feedback dels docents
REFLEXIÓ
Molts dels aspectes tractats en aquests primer
capítol ja s'han explicat en el blog perquè han anat apareixent en les
lectures, sobretot del BLOC1. A la síntesi d'aquest BLOC parlo de Bruner, els formats i l'andamiatge. També de Vigotsky,
les ajudes a l'aprenentatge i de Vila.
D'allò que encara no s'havia parlat explícitament és de l'adaptació del
llenguatge dels mestres. És interessant que siguem conscients de com parlem als
infants, ha de ser correcte, perquè som referents, però també adaptat. Aquesta
adaptació a infantil es crec que es refereix sobretot a ser més informals i
propers, i a parlar de forma que els infants ens escoltin activament, amb una
entonació atractiva i ajudes gestuals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario