Context escolar, comunicació i llenguatge. Com crear un clima comunicatiu
No es pot parlar d'elements que afavoreixin la comunicació de validesa
universal ja que l'adaptació depèn de múltiples factors, com per exemple: les
característiques de les persones implicades, moment de desenvolupament, ritme i
estil d'aprenentatge, expectatives, etc.
No obstant es poden tenir les consideracions que es desenvolupen a
continuació:
CONTEXT
Hi ha variables socials
(presència de persones, les seves actuacions, rols reals i atribuïts,
estructura de l’acció, les interaccions , les tasques a realitzar...) i variables no socials (elements físics
de l'entorn). Alguns variables no son fàcils de classificar en socials o no
socials, com per exemple, la ubicació física al cantó d'algú o alguns a l'aula.
L'adult ha de tenir en compte les variables per potenciar la relació
de confiança i que l'alumne se senti be, la qual cosa és indispensable per la
bona comunicació.
Però en general, els contextos van mes enllà d’allò físic i de les
combinacions socials. Podem parlar de clima, el qual es crea amb la implicació
de tots.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE L'ENTORN
1)
Adequació de l’entorn, horari i espais
Estratègia:
garantir unes condicions ambientals que permetin un entorn de treball agradable
en un horari adequat.
"Adequar l'entorn, a més de dotar-se dels elements materials
necessaris, implica coordinar amb l'equip docent del centre les prioritats de
treball, els horaris més adequats per fer-ho i la disponibilitat d'espais amb
què comptarà" (SANCHEZ, p 89)
2)
Materials curriculars
Estratègia:
plantejar els objectius d'ensenyament-aprenentatge a partir dels materials i/o
activitats per les quals l'alumne mostra interès.
Allò més important que el propi material és pensar amb quins criteris
s'han d'utilitzar, la seva distribució, disponibilitat i si els ha de triar el
mestra, l'alumne o tots dos conjuntament. Des de la perspectiva interactiva és l'infant qui ha de prendre la iniciativa.
Els alumnes poden tenir a l'abast el material o no, poden tenir-lo a
la vista o l'han de demanar, poden tenir espais i racons de treball etc. El
docent ho ha d'adaptar en funció dels objectius que es marqui.
3) Ubicació
de l'alumne en relació al docent
Estratègia: cercar
una proximitat física que faciliti la comunicació entre alumne i docent.
Les posicions han d'aplicar-se de manera que millori la interacció sempre. Per això, és important que l’adult
s'apropi al nivell de l'infant.
L'autor parla de conèixer als alumnes i adaptar-nos a les seves
necessitats <8més o menys contacte.
En quant ala distribució de taules, cal que hi hagi flexibilitat per
adaptar-se a les necessitats dels infants i de les activitats.
ASPECTES SOCIALS DEL CONTEXT
1) Actitud
d'acollida
Estratègia:
introduir en la relació els elements que fan que l'infant se senti acollit.
És important treballar tots els aspectes de l'expressió corporal que
transmeten acceptació i confiança, com el somriure, l’entonació ,etc. ja que
els infants donen mes credibilitat a les senyals visuals més que al missatge
verbal (Asensio, 1991)
2)
Integració amb els companys
Estratègia:
afavorir que l'infant amb dificultats se senti respectat i integrat entre els
seus companys.
L'autor explica que quan els companys estan ben informats els infants
amb dificultats estan mes integrats. Cal regular i recordar aquesta informació.
3)Expectatives
Estratègia:
mantenir unes expectatives realistes i valorar els avenços que es produeixen
Procurar tenir expectatives positives ja que està demostrat que els
infants milloren en el seu desenvolupament i aprenentatge. (Rosenthal i
Jacobson 1968).
Quan les expectatives de pares i docents no coincideixen es millor
clarificar posicions perquè hi hagi una col·laboració mes efectiva.
4) Creació
de rutines interactives
Estratègia: crear i
mantenir pautes d’interacció estables amb els alumnes per facilitar la
percepció de regularitats i potenciar la seva implicació.
Les rutines son
importants i des de l'enfocament interactiu cal propiciar que siguin situacions
comunicatives significatives. Per això, cal que sigui una activitat gestionada
conjuntament.
Per acabar el capítol
l'autor mostra estratègies que poden emprar els docents perestablir la comunicació i ajudar als
infants a aprendre.
- Ajustar el lèxic
al nivell de l'alumne.
- Enunciats breus i
d'estructura senzilla.
-Parlar clar i a
poc a poc.
- Entonació càlida
i acollidora.
-Usar recursos paralingüístics
(acompanyar el missatge oral amb la informació gestual pertinent.
REFLEXIÓ
Considero que crear un bon clima a l'aula, tot i que depèn de molts factors,
és en gran part responsabilitat del mestre tutor. I per això cal observar bé les
dinàmiques del grup i les seves necessitats, tant grupals com particulars de
cada infant.
Ens ha quedat clar, llegint a Sánchez, que totes les estratègies
parteixen de seguir l’interès dels infants (estil interactiu), pels materials,
pels espais, pels moments...i d’allà el mestra va regulant i treballant els
diferents objectius.
Si seguim els interessos dels infants, les seves necessitats i
aconseguim un bon clima a l’aula els nens i nenes tenen moltes més
possibilitats d’aprendre més i millor. En l’adquisició del llenguatge és
especialment important perquè els infants han de poder expressar-se còmodament per
practicar l’acte comunicatiu, amb els referents i amb els seus iguals.
Per concloure, dir que la lectura d’aquest capítol ens ajuda als
futurs mestres a ser conscients de totes les variables que cal tenir en compte
per donar peu a una aprenentatge significatiu i a un entorn que condueixi al
desenvolupament comunicatiu.
Font: Imatge extreta de l'Escola Cervantes de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario