Estratègies d’intervenció lingüística en el context escolar
Les estratègies d’aquest
capítol estan adreçades a alumnes amb retard en l’adquisició del llenguatge.
Les característiques de
l’estil interactiu de Kàiser i Alpert (1988), els quals entenen que adult i nen
s’impliquen mútuament compartint objectis i actuacions sñon les següents:
•
Escoltar i mirar a l’alumne amb atenció, creant un clima positiu i
d’interacció.
•
Compartir l’atenció en un mateix tema de treball.
•
Intervenir per torns.
•
Compartir un mateix tema i mantenir-lo.
•
Actuar de manera contingent al comportament del nen.
•
Seguir la iniciativa del nen.
Estructuració de l’activitat en torns
Infant i adult
s’han d’observar i organitzar la seva participació en relació al que fa
l’altre. L’estructuració de l’activitat per torns implica acordar l’activitat,
estructurar l’ordre d’actuació, diferenciació de tasques i comptar amb
l’actuació de l’altre. Per això es necessita el llenguatge. L’adult pot regular
facilitant els torns i estructurant, a vegades per animar a participar i a
vegades per contenir i esperar.
Estratègies per apropar-se al nivell comunicatiu i lingüístic de
l’alumne
Wells (1986)
•
Quan el nen dona mostres de voler comunicar, cal adonar-se i
interessar-se.
•
Cal assegurar-se que s’ha entès el que ens vol dir abans de respondre.
•
En contestar, cal partir del tema iniciat pel nen, confirmar-lo i anar
més enllà.
•
L’adult ha de seleccionar les seves aportacions al nivell de la
capacitat de comprensió del en o una mica per sobre.
Estratègies per augmentar l’interès comunicatiu de l’alumne
Quan un alumne no
respon a vegades els mestres contestem de forma que aconseguim que s’inhibeixi
encara més. P Lund i Ducham proposen 10 estratègies:
•
No obsessionar-se.
•
No tenir por de les pauses i els silencis.
•
Materials apropiats al nivell d’interès.
•
Les joguines amb parts per muntar ajuden.
•
Aprofitar la curiositat de l’infant.
•
Si el nen vol iniciar conversa, deixar prendre iniciativa i fer
preguntes.
•
Si el nen no inicia, fer comentaris i preguntes obertes.
•
Si no hi ha reacció, demostrar
el que s’espera del nen.
•
Si el nen no vol parlar de dibuixos, fer-ho l’adult.
•
Incloure una altra persona en el procediment de demanda.
Estratègies per fer un entorn més comunicatiu
Kaiser i Alpert
(1988)
Les possibilitats
que un nen es comuniqui augmenten quan:
•
Les activitats del seu entorn li interessen.
•
Vol una cosa del seu entorn que tot sol no pot aconseguir.
•
Se li crea la necessitat de demanar més d’una cosa.
•
No disposa de materials necessaris per fer una activitat que l’interessa.
•
Sense l’ajut de l’altre no pot realitzar algunes activitats.
•
No vol que l’adult segueixi amb una determinada actitud o activitat.
•
Es trenca la rutina de les coses quotidianes o passa quelcom d’inesperat.
•
Se li dona l’oportunitat de triar entre dos o mes elements.
Algunes activitats
requereixen per part del docent “passivitat intencionada”. A vegades, si estan
desmotivats es pot canviar alguna cosa de la rutina per tal de motivar a
l’alumne a preguntar (el cas de la bruixa que va començar a venir amb altres
mètodes de transport).
Estratègies
negatives
Aimard i Abadie (1992)
•
Imposar un model i demanar-li que ho reprodueixi igual.
•
Respondre sistemàticament anticipant-se a la seva resposta.
•
Atabalar-lo amb preguntes.
•
Solapar els torns de l’adult amb el torn de l’infant, no deixant lloc
a l’alternança.
•
Obligar-lo a completar o a repetir frases.
Aplicar aquestes
estratègies negatives seria mes aviat un estil de control més que interactiu.
Com i quan aplicar
aquestes estratègies?
Hi ha moments que
ofereixen, especialment, oportunitats per enriquir la comunicació i donen
sentit i funcionalitat, és a dir "es presten a utilitzar el llenguatge de
forma contextualitzada i significativa” (SANCHEZ,p83). No obstant és evident
que no són és únics moments. S'esmenten a continuació:
1. Les entrades i
sortides.
2. La iniciació de
les feines.
3. Quan l'alumne
requereix l'atenció del docent.
4. Quan es fan
activitats orals en grup-classe, ajudar per intervenir en el torn de paraula.
5. Comprovar que
s'ha entès allò que cal fer.
6. La mediació per
solucionar conflictes.
REFLEXIÓ
A vegades tenim
programades unes activitats i considerem que els infants es distreuen i no
podem seguir-les. Des de l’estil interactiu, es proposa centrar-nos en els
interessos dels infants per construir conjuntament l’acte comunicatiu.
Una estratègia
interessant per afavorir que l’Infant parli és, per exemple, dir-li que faci un
dibuix i no donar-li material. Aleshores l’haurà de demanar. Se li pot ajudar
preguntant, “què passa, et falta alguna cosa?” M’ha semblat una estratègia
senzilla i molt útil.
La resta d’estratègies
poden semblar evidents a simple vista però cal ser-ne conscients de la
importància de la seva aplicació i no passar-les per alt.
També són molt
útils els consells de Lund i Duchan per copsar l'atenció de l'infant i no
frustrar-se en l'intent. A vegades podem perdre molta estona planificant i
pensant activitats i a l'hora de posar-les en pràctica ens adonem que l'infant
no té interès. Aleshores cal ser conscients que ell mateix ens orientarà en els
seus interessos i podrem arribar més fàcilment a posar en pràctica el
llenguatge, ajustant les ajudes a la zona de desenvolupament pròxim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario