Les estratègies educatives d’interacció verbal en el context educatiu
En aquest capítol
es descriuen les estratègies, d’alt valor educatiu, que els docents inclouen en
les seves respostes als enunciats dels alumnes. Aquestes es porten a terme no
només en les situacions de treball específic sinó també en les interaccions
quotidianes i espontànies.
Moerk (1983-1988)
és un dels autors sobre feedback conversacional. Ell anomena estratègies
implícites les emprades per les mares amb els seus fills perquè son
naturals. Les mares corregeixen, utilitzen, reforcen, donen informació,
repeteixen i s’adapten progressivament als avenços de l’infant en situacions
quotidianes.
Rondal (1990) un
altre autor, aporta dades sobre l’input dels adults adreçats als infants i detalla
diverses maneres de reforçar les produccions verbals dels infants en
interacció:
1.Sobreinterpretació
La mestra atribueix significat
als gestos de l’Infant i això vol dir “atorgar una intencionalitat a allò que
fa, haver connectat emocionalment amb ell i actua com a fonament perquè
l’adult ajusti les seves intervencions comunicatives i lingüístiques a les
del nen.” (SANCHEZ, p144)
L’autor Locke
(1980) la considera
l’estratègia bàsica que explica tots els mecanismes d’ajustament entre adult
i infant. Així l’adult elabora la resposta com si l’infant hagués intervingut
amb una competència lingüística superior a la que té. És una autèntica negociació
de significats.
2.
Expressions valoratives
Permeten que l’alumne se senti acceptat i be, factors
imprescindibles per la bona comunicació
a.
Elogi i confirmació:
b.
Valoracions negatives: serveixen per regular però son desaconsellables perquè poden tenir
repercussions en l’autoestima de l’alumne.
3.
Imitacions idèntiques
Pot assolir diferents funcions:
-
Donar suport a l’alumne per tal
que faci una expressió més àmplia (amb una altra entonació fa que l’alumne
aporti mes dades)
-
Destacar determinats aspectes de
la comunicació de l’alumne
-
Fer d’enllaç entre frase i frase
del discurs
-
Regular l’atenció del grup
classe
4.
Expansions
Es reelabora l’aportació de l’infant amb alguna cosa
nova. Sovint son correccions implícites.
5.
Correccions
És una eina d’ajustament psicopedagògic, una part de la
“bastida” de suport a l’aprenentatge. Chapman
Leonard i Mervis (1986) van
trobar que la correcció més beneficiosa es la complementada amb informació
(correcció més expansió). Es distingeixen 3 aspectes: formals, semàntics i
demanda de rectificació. Per exemple, en el casos de correccions semàntiques
es pot posar en conflicte cognitiu a l’infant amb les dades contradictòries.
En quant a la demanda de rectificació destacar Hickey
(1992) comentava que les instruccions
del tipus “digues X” produeixen menys
imitacions globals, han de ser menys estructurades.
6.
Substitucions
instructives
Dues finalitats, per una banda oferir demostracions
pràctiques de la utilització de les formes gramaticals que tenen com a missió
substituir termes (exemple, pronom al nom). Per altra banda, ampliar la diversitat
lexical de l’alumne.
7.
Encadenaments
a.
Iniciats per l’adult
Iniciats per l’infant: la mestra completa l’enunciat
de l’alumne sense reformulació.
REFLEXIÓ
En aquest capítol l’autor
ens aporta la categorització d’unes estratègies en interacció verbal per tal
que els infants vagin millorant l’ús del llenguatge.
És molt interessant
adonar-se que moltes de les estratègies les he vist a l’aula de pràcticum o jo
mateixa les he fet servir sense saber que estava fent servir una estratègia de
millora del llenguatge. No obstant, prendre consciència és bàsic per adaptar-nos
a les necessitats concretes del nostre alumnat, assolir els objectius d’aprenentatge
que hem definit prèviament i ajustar-nos
ala Zona de Desenvolupament Pròxim dels nostres alumnes.
Aquest capítol és
bàsic per entendre bé les conseqüències de les estratègies, o de les
correccions, tant positives com negatives. Ell parla de l’autoestima dels
infants i del mal que podem fer amb segons quines interaccions al seu
autoconcepte, i ja sabem que un bon autoconcepte influeix molt en el bon
aprenentatge. Per tant, les correccions implícites acostumen a ser millor que
les correccions explícites. També hem d’anar en compte amb les valoracions positives
i negatives, no abusar-ne, sobretot de les negatives per no afectar, com dèiem,
l’autoconcepte.
A més, l’autor il·lustra
cada estratègia amb exemples molt esclaridors que sovint observem a l’aula
sense ser conscients del gran poder educatiu d’aquestes interaccions concretes.
En definitiva, una
vegada més és fàcil adonar-se que els docents tenim la gran tasca d’adaptar-nos
completament al nostre alumnat i el bon ús de les estratègies dependrà del
sentit comú quan ens adaptem a les seves necessitats. Per això cal observar bé,
recopilar informació i conèixer bé els nostres alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario