Les funcions comunicatives i la seva observació
Són 5 les categories en què Sanchez
classifica els ACTES COMUNICATIUS :
(1)
Regulació: la demanda de l'infant, amb el seu comportament, fa la funció de
regular el seu context més immediat i indica que s'ha crear vincle entre el
gest del nen i l'atribució de significat que fan els adults
(2) Informació: és important la interpretació
de l’adult quan l’infant reconeix i designa un objecte verbalment.
(3) Expressió: Manifestacions de rebuig
o plaer i el paper de l’adult davant d’aquestes (des de màxima sol·licitud a passivitat.
(4) diàleg: l’infant adquireix
estructura de conversa i l’adult va cedint el control a l’infant.
(5) variada: ús de fórmules socials,
adequació i tipus.
Segons l’autor, per observar els actes
comunicatius, des de l’enfocament interactiu i naturalista, cal prestar atenció
a la funció que aquests actes tenen en l’entorn i la resposta que desencadenen,
més que observar els actes com capacitats de l’infant que té en major o menor
grau. La finalitat d’observar és per ajustar les estratègies de l’adult
a les necessitats de l’infant tenint tota la informació necessària per prendre
les decisions.
Sanchez proposa dos formats de pautes d’observació:
un obert més qualitatiu que convida a descriure, i un altre que
consisteix en un qüestionari, més tancat. Es poden emprar el dos indistintament
però allò més important és observar l’acte comunicatiu en diversos contextos. Per
exemple, en el cas del context familiar es pot preguntar a les entrevistes amb
els pares.
Per tal de fer el seguiment adequat del desenvolupament
de l’infant l’observació ha de ser continuada. Aquesta observació ens permetrà
fer l’avaluació, la qual és “el procés d’anàlisi, valoració de les dades i
presa de decisions (SANCHEZ, 1999, p49). L’autor distingeix tres avaluacions diferents
en l’àmbit educatiu: inicial, formativa i sumativa. Aquesta última “recapitula
les actuacions realitzades en un període de temps” (SANCHEZ, 1999, P49) i esdevindrà
avaluació inicial a l’inici d’un altre període (curs, cicle, etapa...). per
això, diu l’autor, és important deixar constància de les actuacions fetes i
dels processos en marxa
La taula de mes amunt exposa els paràmetres què , quan i
com avaluar en cada tipus d’avaluació.
REFLEXIÓ
Sanchez ens mostra la importància de l’observació del
desenvolupament de cadascun dels alumnes de l’aula i com aquesta ha de ser
profunda, en el seu context. És interessant saber que no n’hi ha prou de veure
quines són les capacitats que l’infant va millorant, sinó que cal ser
conscients de les diferències que mostra l’infant al actuar en diferents
contextos ja que segon l’autor, això és significatiu per entendre com es
comunica l’infant. Cal observar amb precisió la resposta de l’adult ja que l’acte
comunicatiu implica més d’un subjecte i només es pot entendre en la interrelació.
Fins ara no m’havia plantejat que no es suficient veure els avenços dels
infants sinó que cal veure les respostes diverses de l’adult per observar de
forma completa l’acte comunicatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario