BLOC 2 LECTURA 6 Tuson, J. (1995). L'educacició lingüística de la pluralitat cultura. Perspectiva escolar, (200), 37.

Alguns apunts de la lectura

Hi ha pluralitat de llenguatges, que es reflecteix en la veritat de llengües i es projecta dins de cadascuna d’aquestes també, ja que hi ha dialectes.

Totes les llengües s’assemblen en alguns aspectes essencials.

Hi ha 4500 llengües i 200 estats,. Això implica que en la majoria d’estats es parlen vàries llengües. De fet, només Portugal i algun altre més compta amb una sola llengua (però en la realitat multicultural i globalitzada que ens trobem ni això ja que hi haurà persones originàries d’altres països vivint a Portugal, les quals parlen la seva pròpia llengua=.

Així doncs les polítiques estatals de la protecció de les llengües i la riquesa cultural que això implica pren molta importància.

L’autor està fa favor de valorar aquesta riquesa cultural i protegir les llengües, sense parlar de tolerància , ja que implica una superioritat. Ell proposa aprendre llengües per fer efectiva l’estimació lingüística i en això l’escola té un paper destacat. Per això, defensa, calen professorats de reforç, aules ben dotades, cursos intensius, intercanvis i estades etc.

BLOC 2 LECTURA 5 CAMBRA,M (1996). LLENGUES PRIMERA, SEGONA I ESRANGERA:TERMINOLOGIA PROVISIONAL. Articles De Didàctica de la llengua i de la literatura 8.

Alguns apunts de la lectura:

S’hauria de distingir llengua materna i paterna, no nomes materna ja que sovint son distintes.

Llengua primera: primera manifestació verbal a la qual l’infant ha estat exposat. Desenvolupa i organització conceptual.

Hi ha criteri cronològic, la L2 serà la que aprengui després.

Llengua segona: aquella que s’usa en el context social juntament amb la L1, però no es llengua pròpia de la comunitat ni de l’entorn mes pròxim.

Pot recollir:

La llengua adquirida en segon lloc )criteri psicolingüística i cronològic=

Llengua que es troba en contacte amb L1 en situacions plurilingües a nivell social (criteri sociolingüístic)

I llengua que s’aprèn a l’escola en situacions d’immersió o altres. (criteri didàctic).

Llengua estrangera:

La llengua que es parla en altres comunitats que viuen a altres països

A vegades la frontera entre LE i L2 es difusa.

Per a migrants de Catalunya tant el català com castellà son L2.    

“El repte avui és continuar defensant el català com a llengua pròpia de Catalunya, tot i lluitar per garantir a aquests nens i nenes d’altres orígens el dret de mantenir i seguir aprenent les seves llengües primeres” p38.

La LE s’ha d’ensenyar en equip quan els aprenents ho fan abans dels 8 anys ja que estan en procés de formació de les llengües 1 i 2. Ha de formar part del projecte lingüístic de centre.

Si s’aprèn L2 s’ha de fer des d’una nova perspectiva s’haurà de plantejar didàcticament dins d’una comprensió global i d’una integració de l’ensenyament de totes les llengües implicades.

No es pot parlar de L1 L2 I LE de forma generalitzada perquè està formada de minicomunitats

Objectius:

-conèixer i valorar el repertori lingüístic de cada en i nena de la classe, els seus processos d’adquisició, la gestió familiar del plurilingüisme, els actituds i les motivacions enfront les llengües.

-posar mitjans

-s’ha de treballar de manera conjunta amb els professors de tots les llengües.

-no pensar que eduques en una llengua sinó a persones plurilingües.

BLOC 2 LECTURA 4 BOIXADERES, R. LA LLENGUA ORAL

Alguns apunts de la lectura:

Les  idees principals d'aquesta lectura, la qual parla del paper de l'adult en el procés ensenyament -aprenentatge de l'infant, sense repetir-nos amb aspectes ja tractats, són les següents:

• La comunicació és la base de tots els aprenentatges.
• Com més paraules i expressions proporcionem, més n'aprendrà.
• Ha de ser un model ric i correcte, el que li proporcionem a l'infant.
• S'ha de tenir molt en compte la fonètica
• Cal oferir eines i permetre confusions, esperar i tenir paciència i confiança

BLOC 2 LECTURA 3 ESCOLA CATALANA

Alguns apunts de la lectura:

A Catalunya es parlen 300 llengües. AEscola Drassanes, només hi ha un alumne nascut a Barcelona. La resta d'alumnat són equatorians, pakistanesos, colombians, peruans, bengalins filipins, xinesos marroquins, etc. Parlen entre ells castellà. Per ells la llengua de l’escola es el català, la del carrer castellà.

Les aules d’acollida son un èxit. A L’institut s’hi estan entre 15 dies i un mes a temps complet. Se li va introduint a l’aula ordinària poc a poc (primer una signatura, dos...les últimes son naturals i socials perquè tenen molt vocabulari).

IMO en l’àmbit escolar es considera nouvingut el nen que arriba a partir de tercer de primària, durant els primers 24 mesos que és al país.

Cal dir que a vegades el problema  no es només la llengua sinó que l’infant no hagi anat a escola.

BLOC 2 LECTURA 2 Arnau, J. (1992). Educación bilingüe: modelos y principios psicopedagógicos. La educación bilingüe, 11-51

Alguns apunts de la lectura:

Monolingüisme és l’excepció.

No obstant, la majoria d’escolars son educats en la llengua del grup cultural dominant.

Tipus i context de programes bilingües

SKUTNABH KANGAS  TIPOLOGIA CON VARIABLES: llengua y cultura (majoritària, dominant o minoritària) d’educació (llengua 1 y 2= i objectius socials y lingüístics (bilingüisme, biculturalisme o assimilació, y pèrdua de la pròpia llengua)

4 programes amb aquestes variables: SEGREGACIÓ SUBMERSIÓ, MANTENIMENT I INMERSIÓ

SEGREGACIÓ:

L1 com mitja instrucció

L2 com a matèria unes hores a la setmana

Model bàvar amb els turcs.

No hi ha igualtat d’oportunitats

SUBMERSIÓ

So programes que tenen com objectiu social i lingüístic l’assimilació i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura.

Ex. Educació en llengua colonial a molts països africans.

O programes vehiculats en L2 dirigits a minories immigrants.

MANTENIMENT

Aprenentatge L2 sense pèrdua L1. Alt grau d’èxit.

INMERSIÓ

Ensenyen en la L2 per alumnes de llengua majoritària. Mantenen L1 per estatus a l’escola i al context de fora de l’escola, aprenen la L2 mitjançant un procés natural, no forçat. Promouen bilingüisme additiu.

PROGRAMES BILINGUIES, DISSENY ORGANITZACIO I AVALUACIO BLOC

Bilingüisme transicional

Dirigit a alumnes amb L1 minoritària

2 models

• Transició “temprana”: l1 una hora dia per suport.

i

• "Tardia": la L1 es donen continguts igual que L2 fins 5 o 6 primària.

Cummins (1981) els escolars requereixen desenvolupar, un nivell mínim de competència en una llengua per aprofitar-se de l’ensenyament realitzat a l’altra. Pels de llengües minoritàries aquest i nivell  és mes fàcil a la L1. Els de la llengua majoritària ja tenen el nivell de competència amb el suport familiar i social.

Eastman PROJECT

Per portar a terme programa aizi es fa per fases i cad escolar, en funció del nivell de compteneica en L2 i de nivell de lectura en L1 es situa en una fase determinada. Hi ha 9 fases.

Requereix organització escolar molt complexa.

Model foyer Bruselles (model bicultural i trilingüe)

Hi ha dos llengües oficials( dutch i francès) i a sobre la inmigracio amb la seva pròpia llengua. Francès llengua del carrer.

Parvulari 50% es llengua 1 i 50% flamenc

Es van afegint percentatges de cada llengua.

Aspecte a tenir en compte: la L1 a vegades es difícil de definir segons origen

PROGRAMES DE MANTENIMENT

A Suècia

IMMERSIÓ

CANADÀ

Hi ha diverses formes en funció del moment de l’escolaritat que s’inicia a immersió, el nombres de llengües que s’incorporen i les característiques socioculturals.

Formes d’immersió: temprana ,retardada tardía, doble immersió i canviada.

Avaluació de resultats

No hi ha experiència educativa mes avaluada que aquesta.

-          En totes les formes d’immersió els escolars tenen els mateixos resultats

-          En immersió retardada no hi a evidencia que a major temps ensenyant L1 millori competència en L1 i si que retarda la competència de L2

BLOC 2: LECTURA 1 VILA, I.(1995) Algunes qüestions sobre bilingüisme

Alguns apunts de la lectura:

Abans es pensava que hi havia un magatzem per a cada llengua i que primer s’havia d’emplenar una. Ara se sap que els infants bilingües saben millor fins i tot la primera llengua.

Lambert, va ser el primer autor que va discutir el primer model. Hipòtesi de a interdependència lingüística.

Es tracta de que tant els uns com els altres llengües tinguin contextos reals que permetin el seu desenvolupament lingüístic i tinguin motivacions.

És important que en l’educació bilingüe la llengua pròpia de l’escolar rebi un tractament exquisit perquè es tracta que l’infant tingui actituds positives cap a les dues llengües.

S’adopten les següents pràctiques en educació bilingüe:

• Centrar esforços en el comprensió del llenguatge i crear contextos d’ús. No s’obliga a l’infant a realitzar les seves produccions en segona llengua.
• Requereix professorat bilingüe. El mestra ha d’entendre la primera llengua.
• Es reivindica que la millor manera d’aprendre una llengua es a traves del llenguatge i que no només s’estudia la llengua en una assignatura.

BLOC 1 LECTURA 8 TUSON (1994) Introducció a la lingüística

Alguns apunts de la lectura:

4 aspectes que ens diferencien d’altres espècies d’animals:

• -          Llegües s’estructuren en nivells (so- fonemes, i sentit -morfemes)
• -          Arbitrarietat de senyals lingüístics
• -          Propietat de desplaçament (espais i temps: reflexió metalingüística
• -          Creativitat (ajustem expressions)

Estudi del llenguatge implica estructura i ús

Pragmàtica: ESTUDIA EL LLENGUATGE EN LES SEVES CONDICIONS ODINÀRIES D’US:

• -          Qui parla i amb qui
• -          Que saben els interlocutors l’un de l’altre
• -          Tema de la conversa
• -          Marc de coneixements compartit
• -          Lloc en què es produeix l’intercanvi
• -          Propòsit o intencions
• -          Efectes que se’n deriven